Google+

7 d’octubre de 2017

Els Almogàvers posats al dia



De ben segur la imatge que teniu d'aquests personatges és errada, que us hi jugueu?...

La imatgeria condiciona la percepció històrica que tenim dels fets. Les recreacions artístiques, especialment al segle XIX hi han contribuït a desvirtuar la història. Prioritzant l'al·legoria per sobre de la fidelitat històrica, sovint tiren pel dret passant per sobre d'un rigorós i necessari procés de recerca.


Prendrem com a exemple l'obra pictòrica que més mal a fet a la imatgeria dels almogàvers, puix s'ha pres sempre com a model per representar fins a l'avorriment la vestimenta i les armes, totes errades. No us amoïneu, tot seguit ho mostrem amb el màxim rigor, segons criteris arqueològic i registres documentals:


Entrada de Roger de Flor a Constantinoble (pintat el 1888)


Obra de José Moreno Carbonero, pintor realista escollit llavors pel Senat espanyol per a decorar una de les teles del saló de conferències. Representa l’arribada a Constantinoble, l’any 1303, de Roger de Flor al capdavant de la Companyia Catalana d’Orient, formada pels temibles almogàvers. Els reben, amb tota la parafernàlia, l’emperador Andrònic II Paleòleg i el seu fill, Miquel IX Paleòleg, envoltats pels membres de la seva cort.



El pintor malagueny va fer una gran tasca de recerca per a representar adequadament els personatges bizantins de l’època, fins i tot va recrear la catedral de Santa Sofia abans de ser transformada en mesquita. Carbonero es va desplaçar fins a París per a documentar-se sobre els vestits i l’orfebreria bizantins, i, buscant el màxim de realisme, va arribar a desplegar la tela a la plaça de braus de Màlaga on va fer desfilar als seus amics. Altra feina hi ha!, en els almogàvers i el seu comandant no va posar la mateixa cura i la distorsió és important. Ara ens hi posem:

Almogàver 1r per l'esquerra. Del Capell de ret de metall no n'hi ha cap constància documental, ni textual ni pictòrica, ni arqueològica. La pell que cobreix el tors no consta en cap descripció. Els dos dards que porta són curts i li falta la llança. Sembla que porta un escut penjat a l'esquena, una altra interpretació errada, no consta en les descripcions dels seus cronistes, penseu que la gran eficàcia ofensiva dels almogàvers radicava en la lleugeresa del seu equipament. Les calces de cuir i les avarques són l'única cosa que s'ajusta als texts, encara que millorables. Hi falten tanmateix les antipares, proteccions de les canyelleres del turmell a sota genoll que tant poden ser tèxtils com d'ant o cuir.

Almogàver 2n. La cuirassa d'escata és inexistent en les fonts i totalment fora d'ús en l'armament català de l’època. El coltell que li penja del cinturó és massa ample i no segueix cap tipologia pròpia de la imatgeria del moment, hauria d'estar representat com una mena d'espasa curta.

Almogàver de davant. A banda de la pell que li cobreix el tors, inexistent en les cròniques, les corretges que li creuen el pit i subjecten una mena de motxilla, són inventades. No hi ha cap constància de motxilles a l'època, les fonts només parlen del sarró, del qual sí que n'hi ha documentat ja des del món tardoromà, i que va penjant en bandolera. El penó que porta tampoc sembla gaire realista.

Atenent les cròniques de Ramon Muntaner, que acompanyà a Roger de Flor amb els almogàvers, les descripcions del gran Bernat Desclot i les fonts iconogràfiques contemporànies, juntament amb curosos treballs de recerca arqueològica, podem mostrar la veritable imatge dels nostres herois, des de la vestimenta fins a les armes i els complements:


Almogàvers de l'època de Jaume I i de les guerres d’Itàlia, amb el clàssic sarró, armats amb una llança i dos dards per llançar com projectils, un gran coltell gairebé una espasa curta i un foguer amb el seu pedrenyal. Amb el cap cobert per capells tèxtils o de feltre i excepcionalment metàl·lics. Vestits precàriament amb tan sols una gonella (túnica) o una camisa, amb calces de cuir complementat generalment per unes antipares tèxtils o de pell tova i calçant unes avarques de cuir. Tot l'equip que correspon a la seva condició d'infanteria lleugera.



“E no porten mas una gonella o una camisa, sia estiu o hivern, molt curta; e en les cames unes calces ben estretes de cuir, e als peus bones avarques de cuir. E porten bon coltell e bona correja, e un folguer a la centura. E porta cadascú una bona llança e dos dards, e un sarró de cuir a l’esquena, en què porta son pa a dos o tres jorns. E són molt forts gents, e lleugers per fugir o per encalçar. E són catalans, e aragonesos e serrans” –Bernat Desclot



Expedició catalana a orient amb els diferents tipus de combatents de l'exèrcit català, i els auxiliars turcs o turcoples (cavalleria lleugera al servei de Bizanci i de les ordes militars llatines). Desprès de les primeres campanyes, els vestits malmesos per la duresa de la guerra han estat substituïts per altres, llògicament bizantins, agafats a l'enemic. Tampoc cal descartar la possessió d'armes de vàlua important agafades com a botí de guerra com punyals, dagues o cascs que els donen un aspecte oriental sense perdre la condició d'infanteria lleugera.

El patge obrint la marxa amb les ames del seu senyor sobre la cota, és donar garsa per perdiu! No hi ha cap constància d'aquest cerimonial fins alguns segles més endavant. Anant lluny d’osques!, ni la forma dels estendards, ni i les banderes tampoc no s'ajusten a les de l’època representada.

El cavaller primer per l'esquerra entraria dins de la cosa correcta, ara la resta de cavallers, això són figues d'un altre paner! Armament defensiu incorrecte, els guants de pell d'ant inexistents al s. XIV, l'ornamentació de la túnica és estranya i poc fiable i les proteccions del cavall del tot inventades. Hauria de portar l'heràldica pròpia del cavaller que en aquest cas representa a Roger de Flor.

Aquí teniu en Roger de Flor, comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient, recreat amb l'equip corresponent al seu rang i a la seva època:


Roger de Flor. La capa creuada sobre del pit, la cuirassa i la túnica són típicament bizantines; el casc, el capmall, l'ausberg de malla, les proteccions de les cames, l'escut i la protecció del cavall amb els guarniments són típicament catalanes.

De ben segur, que d’ara endavant la nostra percepció serà més crítica amb la imatgeria oficiosa. Hi ha per llogar-hi cadires!, direu; doncs tot just comencem... No entendrem prou els fets si no els veiem com toca...

Investigació i article fets conjuntament amb en Francesc Riart, dibuixant, documentalista d’arqueologia i història, especialista en temes civils, militars, religiosos i arquitectònics, expert en vestuari històric i militar. Amb el suport de Vibrant


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per participar en la Xusquipèdia