La bandera Estelada catalana, ensenya humanista

L'Estelada, tan estimada a Catalunya i d’inequívoca simbologia humanista, representa els valors del tradicional humanisme català amb el qual sempre s’ha identificat la nostra nació mil·lenària.

Origen i simbolisme

La senyera estelada es va crear als inicis del segle XX inspirada en les banderes dels Estats Units (USA) i de la República de Cuba, recentment independitzada del Regne d’Espanya, reconeixent com a propis els valors republicans i humanístics representats en aquestes ensenyes nacionals.

El color blau representa el cel, la humanitat, i l'estel blanc al bell mig, la llibertat. L’estel és de cinc puntes, símbol del pentacle que representa les virtuts de l'home lliure i per extensió l’estat lliure al servei dels homes. Les quatre barres vermelles sobre fons grog representen a la nació catalana.

Els nacionalistes catalans ja feien servir l’estel blanc sobre la tradicional senyera quadribarrada pels vols del 1904, però el primer document gràfic data de l’any 1908, es tracta d’una fotografia feta a París a la seu de la Lliga Nacionalista Catalana, on apareix la senyera catalana, curiosament, lluint l’estel blanc dins un rombe blau al bell mig de la bandera. El disseny definitiu amb el triangle blau a l’esquerra es deu a Vicenç Albert Ballester, que proposava cosir i mantenir aquest triangle estelat a sobre de la senyera tradicional fins a restablir la llibertat de la nació catalana, moment que retornaria "...de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana, sense estels, sense blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!".

París, 1908, Seu de la LLiga Nacionalista Catalana 

Reconeixement internacional de l’Estelada

Durant la Primera Guerra Mundial, el Regne d’Espanya es va mantenir al marge al·ludint a la seva crisi, nombrosos voluntaris catalans, amb la bandera estelada com ensenya, es van afegir al bàndol dels aliats en defensa de les llibertats a Europa, amb la plena acceptació de les nacions en conflicte. L’objectiu d’aquests valents fou difondre la causa de Catalunya, i el Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans es va encarregar de donar suport civil i visibilitat internacional a la seva lluita, participant també en les posteriors negociacions de pau. La bandera estelada es consolidà durant els anys de la Primera Guerra Mundial com a símbol inequívoc de l’independentisme català.
 

Montserrat, 1918,
 trobada de joves nord-americans i nacionalistes catalans

L’any 1922, Francesc Macià, funda el partit independentista Estat Català i adoptà l’Estelada com a estendard, fet que la va popularitzar enormement. Estat Català és el tercer partit nacionalista més antic d'Europa després del Sinn Féin i el Partit Nacionalista Basc.

L’ús de la bandera va prendre forma jurídica amb l’article 3 de la Constitució provisional de la República Catalana, redactada i aprovada el 1928 a l’Havana (Cuba) per l’Assemblea Constituent del separatisme català presidida per Francesc Macià: “La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc, amb addició, en la part superior, d'un triangle blau i amb una estrella blanca de cinc puntes al centre”.

Aquesta constitució, aprovada en la clandestinitat, recupera el millor dels valors humanístics que formen part de l’ADN català i els connecten amb la modernitat de les constitucions més democràtiques del moment, lluny de la foscor del carpetovetònic estat espanyol.

La Havana, 1928, Francesc Macià amb membres de l'Assemble Constituent

Estelada amb l’estrella vermella 

L'any 1968, el Partit Socialista d'Alliberament Nacional, fundat en la clandestinitat, prendrà com ensenya l’Estelada, però tunejada, adaptant-la a la simbologia pròpia del socialisme internacional, l’estrella vermella, i el triangle el dissenyaren grog com el fons de la Senyera per a ressaltar-ne l'estel mateix, contextualitzant la lluita de Catalunya per la seva llibertat, en les noves lluites d'alliberament mundials encetades els anys seixanta. El triangle rectangle representa la idea de república. Aquest disseny es va fer molt popular durant la lluita antifranquista.

Avui dia les dues Estelades es fan servir indistintament per representar les reivindicacions legítimes del poble català per recuperar les seves llibertats en el marc d’uns ideals de marcat sentit humanístic i democràtic sense rancúnies ni violència. Mireu el somriure ufanós del catalanet mig quan passeja la seva estelada, i com s’esgoten les existències als magatzems i botigues cada 11 de setembre Diada Nacional de Catalunya, data en què es commemora de forma reivindicativa la pèrdua violenta de les institucions i les Constitucions catalanes el 1714.

En aquests enllaços trobareu més informació:

L'estelada original del 1915 que van dur els voluntaris catalans a la Gran Guerra: http://www.mhcat.cat/exposicions/el_museu_presenta/bandera_estelada
100 anys d'estelada: http://www.estelada.cat/main.asp?opc=2