Google+

29 d’agost de 2015

3 curiositats que potser desconeixes. Punt. CAT (II)

Aquí va un nou recull de curiositats amb segell català, aquestes relacionades amb la Música i potser desconeixeu. Sabíeu que l’himne de l’Índia el va harmonitzar un músic català, que Barcelona va ser una de les capitals amb més luthiers d’Europa i que "Els segadors", l’himne nacional de Catalunya, té un origen eròtic?... Esperem que gaudiu amb aquestes noves puntetes d’iceberg, hi ha molt per descobrir...



Un músic català va harmonitzar l’himne de l’Índia

Francesc Casanovas i Tallardà, músic, compositor i pedagog, nascut a Barcelona l’any 1899, es va formar al Conservatori del Gran Teatre del Liceu, on va debutar amb només 15 anys. Després va estar com a solista a l'Orquestra de Pau Casal on va guanyar molt prestigi internacional. L’any 1930, va arribar a l’Índia de gira i, ves per on, es va estar uns 27 anys de res. Va ser director del Conservatori de Música de Calcuta, i professor del famós director Zubin Mehta. De tarannà humanístic, va ser molt estimat a L’Índia, on va gaudir de l’amistat de les personalitats més rellevants del moment, com la mare Teresa de Calcuta, Pandit Nehru, Mohandas Gandhi i Rabindranath Tagore. El 1949 va rebre l’encàrrec d’harmonitzar el "Jana-Gana-Mana", de Tagore per convertir-ho en el nou himne nacional de l’Índia, considerat un dels himnes nacionals més bells del món. L’any 1956, Casanovas va deixar l'Índia definitivament per continuar la seva regida trajectòria professional. El compositor Robert Gerhard, admirat pel virtuosisme de Casanovas amb diferents instruments de vent, flauta, clarinet i saxofon, va dir d’ell: ... No ha de sorprendre a ningú, que sigui de Catalunya, terra de grans artistes d’instruments, d’on hagi sortit un artista que serà mestre i model a seguir de la propera generació de solistes de càmera. Honor al triple artista Casanovas!...

Per ampliar la informació:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Casanovas_i_Tallard%C3%A1

Barcelona va ser una de les capitals amb més lutiers d’Europa fins al 1714

A Barcelona, es conserven inventaris notarials del segle XIV que documenten ja l’existència d’artesans que construïen instruments de corda i que gaudien d’una certa posició acomodada. L’ofici va esdevenir un art i arribà a la seva esplendor els segles XVII i XVIII, amb diverses nissagues familiars dedicades a la construcció d’instruments. Les cordes de viola de Barcelona eren molt apreciades a Londres, als Països Baixos i a l’Amèrica colonitzada. Per exemple, les cordes més estimades a Anglaterra eren les "Catlins", les catalanes (aquest nom ha perdurat fins a l’actualitat com una tipologia de corda). Dels nous instruments de vent produïts a Catalunya, van impactar els músics francesos els nous oboès, i els germànics els fagots i les trompetes. Barcelona, a partir del segle XVII, va ser centre mundial de constructors de guitarra, i els seus guitarrers, foren guardonats amb les més altes distincions internacionals. Els anys que van precedir la desfeta del 1714, Barcelona va gaudir de l’esplendor musical propi de la gran capital europea que era i amb intèrprets de gran prestigi internacional. El setge, la derrota i la repressió posteriors van cobrir amb la pols de l’oblit tanta lluentor. Actualment hi han instruments conservats i repartits per diferents museus del món, al Museu d’Instruments Musicals de Brussel·les es conserva una guitarra barroca catalana considerada com una obra d’art en la construcció d’instruments.

En aquesta adreça trobareu molta informació interessant: 
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000019/00000077.pdf

L’himne nacional de Catalunya, Els Segadors, té un origen eròtic

La música de l’himne nacional de Catalunya ve d’una cançó de sega molt estesa i pujadeta de to, coneguda com “Els tres garberets” (els tres segadors), que, a sobre d'una melodia popular, cantaven els segadors per passar les dures jornades de feina molt abans de la Revolta dels segadors de 1640. D’una altra banda, aquests fets històrics tan traumàtics a Catalunya, coneguts com la Revolta dels Segadors, van estar recollits a la cançó oral, sense música, "Catalunya comtat gran", d’origen incert, que Milà i Fontanals va recuperar el 1882 en el seu "Romancerillo catalàn".

El compositor Francesc Alió, va recollir la melodia original d`"Els tres garberets" per incloure-la en la seva recopilació de cançons populars catalanes publicada el 1891, tot investigant, va demanar informació al canonge J. Collell i aquest li cantà la balada eròtica. Alió va trobar que aquella tonada casava amb la lletra reivindicativa recopilada per Milà i Fontanals. Ho va veure clar, es tractava d’harmonitzar una cançó amb una tonada que fos ben coneguda, per difondre una de nova amb més facilitat i que pogués servir d’himne a tots els habitants de Catalunya. En aquells moments de recuperació històrica i reivindicacions nacionals, el 1892, Emili Guanyavents va fer la lletra definitiva d'”Els Segadors”, una crida a defensar la llibertat de la nostra terra. El 25 de febrer de 1993 va ser declarat himne nacional català per llei aprovada pel Parlament de Catalunya. Tanmateix, la melodia d’un conegut himne hebreu, que data del segle XV, probablement d’origen català; anomenat "Ein K'Eloheinu" (No hi ha ningú com el nostre Déu) té grans similituds amb l’himne nacional de Catalunya. Comproveu-lo vosaltres mateixos:



Podeu trobar més informació:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Segadors
http://musicadelsavis.blogspot.com/2013/10/els-tres-segadors.html


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per participar en la Xusquipèdia